antonio martínez i ferrer
-malditas
fronteras-
hay hombres paloma
porque llevan
el horizonte en la
mirada
y están hechos de
caminos
hombres azor
con la sangre sin fronteras
y la libertad en sus ojos
hombres golondrina
que llegan y pasan
con las manos de arado
en busca del surco
donde sembrar
días sin hambre
hombres cigüeña
que arrastran
en la escritura de sus alas
un poema de recuerdos sin pan
hombres águila
en busca de la cosecha
para alimentar su nido
hombres mundo
llenos de caminos
dioses de esperas y saltos
hombres acero
como las cuchillas que buscan
en sus carnes
el alma
quijotes de alambradas
con un sueño de días
sin hambre
y una imagen de
pueblo
en sus espaldas
---------------------
-maleïdes fronteres-
hi ha hòmens colom
perquè porten
l’horitzó en la mirada
i estan fets de
camins
hòmens astor
amb la sang sense fronteres
i la llibertat en els ulls
hòmens oroneta
que arriben i passen
amb les mans d’llaurat
buscant un solc
on sembrar
dies sense
fam
hòmens cigonya
que arrosseguen
en l’escriptura de les ales
un poema de records sense pa
hòmens àguila
buscant la collita
per a alimentar el seu niu
hòmens món
plens de camins
déus d’esperes i bots
hòmens acer
com les fulles que busquen
en les seues carns
l’ànima
quixots dels filats
amb un somni de dies
sense fam
i una imatge de
poble
en les esquenes
No hay comentarios:
Publicar un comentario