atardecer

c o m p o f o t o

antonio martínez i ferrer

columpiarnos

junto

a la sombra del rocío

-nos acerca la tarde-

besar tus huellas

con hambre de caminos

-se agita el aliento-     

palpar la luz huidiza

volando

con el caballo de feria

que encontramos hace mil poemas

-¡siento tan cerca tu piel!-

te miro

vestido de viento

en este oasis silencioso

y

sesteando

con los olores

de la noche

me abrazaré al sueño

que transita

alrededor de tu almohada

-----------------

-----------------

engrunsar-nos

junt

a l’ombra de la rosada

-ens acosta el crepluscle-

besar les teues empremtes

amb fam de camins

-s’agita l’alé-

palpar la llum fugissera

volant

amb el cavall de fira

que vam trobar fa mil poemes

-¡està tan prop la teua pell!-

et mire

vestit de vent

en este oasi silenciós

i

sestejant

amb els olors

de la nit

m’abraçaré al somni

que transita

al voltant del teu coixí