sábado, enero 04, 2014

antonio martínez i ferrer



Gyuri Lohmuller


antonio martínez i ferrer

cansado después de unas tareas
-bien es verdad pocas-
pero que
mis 74 años no perdonan

me acomodo junto a los naranjos
frente al calidoscopio de mis mosaicos
acompañado por una  docena de gatos y un perro

todo parece estar en armonía
una leve brisa los colores verdes, rojos
y los naranjas jugueteando con luz

la variada policromía de los mosaicos
un limpio azul apenas manchado
por escurridizas y transparentes nubes

el pensamiento me lleva
a cuando era un joven obrero
viviendo en una dictadura

cuando
nos llamábamos proletarios
con un profundo orgullo de clase

cuando
supimos luchar y conquistar
un progresivo bienestar para todos
a pesar de la represión y los despidos

y pienso con tristeza que este proletariado
ha perdido su orgullo de clase 
que se están dejando arrebatar
todas las conquistas sociales
que les dejamos como herencia

y lo más triste es
verlos mendigando sin dignidad
por trabajos propios
del tiempo de los esclavos

cansado
sigo pensando
que estos son tiempos
de revoluciones obreras
si hubiesen revolucionarios

------------------------

antoni martínez i ferrer

cansat després d’unes tasques
-bé és veritat poc treball -
però que
els meus 74 anys no perdonen

m’acomode junt amb els tarongers
enfront del calidoscopi dels meus mosaics
acompanyat per una  dotzena de gats i un gos

tot pareix estar en harmonia
una lleu brisa els colors verds, rojos
i els taronges joguetejant amb llum

la variada policromia del trencadís
un net blau a penes tacat
per esvaroses i transparents núvols

el pensament em porta
a quan era un jove obrer
vivint en una dictadura

quan
ens anomenàvem proletaris
amb un gran orgull de classe

quan
vam saber lluitar i conquerir
un progressiu benestar per a tots
a pesar de la repressió i els acomiadaments

i pense amb tristesa que este proletariat
ha perdut el seu orgull de classe 
que s’estan deixant arrabassar
totes les conquistes socials
que els vam deixar com a herència

i el més trist és
veure pidolant sense dignitat
per treballs propis
de temps dels esclaus

cansat
continue pensant
que estos són temps
de revolucions obreres
si hagueren revolucionaris





No hay comentarios: