antonio martínez i Ferrer
arenas de sangre
el alacrán portador del vértigo
preña la distancia con
soledad de muerte
el hielo rojo se funde
desde la herida hasta el silencio
la hermandad de pisadas
-cautivas del miedo-
se esconde tras el arbusto
testigo del golpe
la arena pálida ignora las lágrimas
los que llegan callan
los que miran huyen
y el viento vomita
asqueado de ser viento
al ver los que van i vienen para nada
------------------------
arenes de sang
l’alacrà portador del vertigen
prenya la distancia amb
soledat de mort
el gel roig
s’afona
des de la ferida fins al silenci
la germandat de xafades
-captives de la por-
s’amaga darrere de l’arbust
testimoni del colp
l’arena pàl·lida ignora les llàgrimes
els que arriben callen
els que miren fugen
i el vent vomita
cansat de ser vent
al veure els que van i vénen
per a res
No hay comentarios:
Publicar un comentario