(Acrílico sobre tabla).
Cualquier atardecer junto a Antoñita.
.................. Sobre tus rodillas
siento el pálpito de los muslos
recitando amaneceres.
recitando amaneceres.
La mirada extraviada en lejanías
.............no recuerda
la voz de los preámbulos
..............o las ausencias,
todos los perfumes
................recorren
los sabores del humedal.
II
.............no recuerda
la voz de los preámbulos
..............o las ausencias,
todos los perfumes
................recorren
los sabores del humedal.
II
Fiesta de las delicias.
De olor a romero,
los círculos de tu cintura.
¿Que pensará el viento
cuando sonríes?
De olor a romero,
los círculos de tu cintura.
¿Que pensará el viento
cuando sonríes?
Antonio Martínez i Ferrer.
2 comentarios:
Quina meravella de poema, més encara, quan coneixes als protagonistes. Enhorabona Antonio pel que escrius, enhorabona Antoñita per ser mereixedora de paraules com les del poema.
Gràcies J. Vicent, Antoñita mereix això i molt mes. Antonio.
Publicar un comentario