jueves, noviembre 05, 2009

Antoñita: Antonio Martínez i Ferrer
(Acrílico sobre tabla).



Cualquier atardecer junto a Antoñita.


.................. Sobre tus rodillas

siento el pálpito de los muslos
recitando amaneceres.

La mirada extraviada en lejanías
.............no recuerda
la voz de los preámbulos
..............o las ausencias,

todos los perfumes
................recorren
los sabores del humedal.


II

Fiesta de las delicias.

De olor a romero,
los círculos de tu cintura.

¿Que pensará el viento
cuando sonríes?

Antonio Martínez i Ferrer.

2 comentarios:

Unknown dijo...

Quina meravella de poema, més encara, quan coneixes als protagonistes. Enhorabona Antonio pel que escrius, enhorabona Antoñita per ser mereixedora de paraules com les del poema.

Antonio Martínez i Ferrer dijo...

Gràcies J. Vicent, Antoñita mereix això i molt mes. Antonio.